Fa poc més d’un any en vaig capficar amb idea boja que m’havia assaltat el pensament i vaig posar-me en unes formacions per tal de donar a terme el meu propòsit, fer d’actriu de doblatge i fer de narradora de llibres.
Això va venir del pensament innocent de què la veu als mitjans és necessària en qualsevol entonació i profunditat. A les pel·lícules i a les sèries hi ha personatges de totes les edats, així que com a actriu de doblatge una tindria feina assegurada fins a la seva absència. Però ven d’aquí que dues coses llencen per terra aquest fet:
les bones actrius de doblatge, vull dir les excel·lents, poden fer diferents veus, poden ser la nena, la joveneta i la iaia, la bona i la dolenta, en una mateixa! Una genialitat quasi instituïble, per tal com van els avanços tecnològics que ens està portant la intel·ligència artificial. Potser farà que en algun moment la necessitat de veus humanes hagi minvat fins i tot a la pantalla gran i ens acostumarem a les veus mecanitzades fins al punt del fet que no serem capaços de distingir entre les dues i a sobre, la humana es farà inviable per temes de costos… Només cal tenir en compte el +Rain Film Festival.
Després ve el teu dels idiomes, enfront de la problemàtica de la pronunciació i fluïdesa, em quedaria fer d’actiu de doblatge en el meu idioma natal… fora del meu país, competint amb altres veus que han arribat primer que jo i amb més temps a la batalla per fer-se espai?! Penso que no tinc temps!
Així doncs, per aprofitar el temps i els recursos invertits en la formació, he volgut encaminar cap a la narració d’àudio llibre, i volia enfocar en la narració de llibres gastronòmics, de tota ídola, receptaris, llibres de viatge, novelles amb fons gastronòmic… però aquí vaig tornar a trobar la problemàtica de la pronunciació i la fluïdesa, però elevada a tot potència, a la ‘velocitat infinita’, com es diria en Star Trek… Per experiència pròpia, m’he adonat que quan llegim en veu alta, expressem tota la delicadesa i complexitat d’una llengua, ritme, entonació que reflecteix la cultura d’on es parla aquesta llengua. Davant d'això, hauria de tenir una persona al costat corregint les interferències del meu idioma i això és car i poc viable pels estudis que necessiten immediatesa, amb serenitat, però immediatesa, a l’hora de narrar un material.
Total que ho deixo córrer, ni doblatge ni narració. Em limitaré a fer algú àudio pel bloc or post a Instagram, però sense esperar que sigui perfecte.
Havia deixat aquí…
Em centraré a fer una cosa que sempre m’ha cridat l’atenció i vaig provar allà per finals del 2020, fer classes de cuina. Sempre m'ha agradat els programes de viatges gastronòmics i quan elaboren alguna recepta, és genial… com els de Rachel Khoo, Rick Stein, James Oliver, Gordon Ramsay… i com no Julia Child, potser la pionera en aquest estil de difusió gastronòmica…
Com us deia fa uns anys vaig provar de posar en marxa el pla de fer classes de cuina. Fins i tot una sessió ha quedat bellament enregistrat per Surya, una noia viatgera que li agrada molt menjar! Teniu el vídeo a baix,
Al final m’ha agradat molt l'experiència de compartir el que sé amb gent encuriosida, gent disposada a tastar nous sabors i ser-hi en entorn intimista, com a la cuina d’una desconeguda, però sense cap prejudici!
Activitats gastronòmiques
Així doncs, torno a aquest projecte. Classes de cuina, i alguna altra variant també gastronòmica, com el WineAndCraft1.
Salvo altra indicació, les classes seran a la meva cuina, al barri de Sant Gervasi, però eventualment faré col·laboracions amb altres espais en diferents barris i a la llarga potser a alguna entitat veïnal de Barcelona, a les que estic contactant.
Cuina brasilera & Cuina literària
A Barcelona hi ha diversos espais on es fan classes de cuina, de diferents nacionalitats, així doncs tinc dues propostes que penso no ve a sobrecarregar gaire l’oferta existent: són classes de cuina brasilera, amb només quatre receptes bàsiques: pão de queijoo, brigadeiro, coxinha, caipirinha (pa de formatge i iuca, trufa de xocolata, croqueta i còctel amb ron de canya).
I la segona proposta són classes per tastar receptes dels llibres gastronòmiques que llegeixo. Que hi ha llibre que són verdaderes joies per descobrir nous sabors, ben bé en plats elaborats amb els mateixos ingredients que fem servir sovint.
Va de trobar el que ens enamora
Assumir les limitacions i girar full no és fàcil, però hem de trobar o reconnectar amb el nostre ikigai, per continuar amb el propòsit de ser feliç i viure una mica més, o molt, cada dia, fent el que estiguem fent, al lloc i amb les persones que hi siguem.
T’espero a algunes de les meves activitats o ja ens trobarem per algun altre event gastronomic, que m’encanta prendre vi, menjar fora i descobrir nous sabors!
WineAndCraft és una activitat que combina artesania sostenible i degustació de vi. Dues excel·lents maneres de donar a conèixer i perpetuar la cultura d’una gent, per a més info, veure wineandcraft.substack.com > > >